PSAN: 29 de setembre, cap a la vaga general

Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.

Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.

Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.

Partit Socialista d'Alliberament Nacional

La vaga general, una passa més cap a l'alliberament nacional i social

(Discurs de Carles Sastre, secretari d'Acció Sindical de la Intersindical-CSC, al passeig del Born, l'11 de setembre de 2010)


Carles Sastre, secretari d'Acció Sindical I-CSC



No he vingut avui aquí per dir-vos que som molt bons, que fem les coses bé, que tenim un futur esplendorós. Desenganyem-nos, ningú dóna duros a quatre pessetes!

És evident que el model polític i institucional sorgit de la transició s’ha esgotat, aquí ja no se’l creu ningú. L’autonomisme ha mort, el federalisme, que és cosa de dos, no té contrapart. No hi ha encaix possible amb Espanya. La sentència del constitucional i la mobilització del dia 10 en són la constatació. La independència marca l’agenda política d’aquest país. En una situació de crisi econòmica com l’actual, el dèficit fiscal ens ofega més que mai. No podem fer la cursa amb la motxilla plena de pedres.

L’independentisme ha de saber, però, jugar les seves cartes. Arquímedes (el de les banyeres “Eureka”) va dir fa molt de temps que si li donaven un punt de suport mouria el món. Ens estem barallant pels punts de suport: declaració unilateral, referèndum... Penso que el més important és la palanca, i això és la majoria social. Amb majoria social ja trobarem el punt de suport adient. I la clau és l’acumulació de forces. Sovint dic que pel mal de cap és millor una aspirina que les grans idees. L’acumulació, la suma per la majoria social ha de venir d’una barreja d’idees i d’aspirines. El procés cap a la independència és “una guerra de posicions”, cal conquerir espais socials i consolidar-los, amb ambició, i avui la primera prova que tenim és la de la vaga general del dia 29 de setembre. Reforma sí, reforma no, vaga general, sí vaga general no, aquestes són les opcions.

És pot objectar que és una vaga a destemps, que s’hauria d’haver fet abans. És cert, hi estic d’acord. Ara bé, tenim les majories sindicals que tenim i cada pecat porta la seva penitència. Cal recordar, però, que estan encara pendents dues reformes més, la de les pensions, amb més retallades i la de la negociació col·lectiva, amb una major centralització i burocratització en la presa de decisions.

És pot qüestionar l’àmbit i que, en el tret de sortida, sindicalistes catalans van a “rendir pleitesia” a Madrid. Des del sucursalisme o el corporativisme no hi ha camí a la sobirania.

És evident que aquesta reforma suposa una retallada més dels drets laborals, que ens cal un punt d’inflexió i fer gimnàstica de la mobilització. És evident que una vaga té múltiples lectures a diversos nivells, i que en cap cas el dia de després és igual que el dia d’abans. S’hi guanyen o s’hi perden posicions i això ens arrossega a tots.

Aquesta reforma es dóna en un marc especial. El model de concertació està trencat, el sistema de control social i desmobilització, d’això es tracta, ha deixat de funcionar des del 2009. La reforma ha estat un judici sumaríssim contra els drets laborals, l’aprovació ràpida per la via del decret llei, la tramitació parlamentària durant el mes d’agost, amb nocturnitat i traïdoria. El context és de crisi del sistema de garanties jurídiques i de l’Estat de dret, retallada de pensions, de salaris al sector públic...

Fa massa anys que perdem riquesa, any rere any les rendes del capital guanyen terreny sobre les rendes del treball. La reforma suposa abaratir l'acomiadament, amb la generalització del contracte de “fomento del empleo” i amb una major discrecionalitat en els acomiadaments objectius, 20 dies per any treballat aplicables a tothom, nous i vells contractes. Se subvenciona l’acomiadament. Es desvirtua la negociació col·lectiva i es privatitza el servei d’intermediació laboral, les ETT podran actuar en terrenys fins ara vedats.

S’argumenta que es crearà ocupació, però les experiències anteriors ens diuen que és fals. S’argumenta que acomiadar és car, quan estem vora del 20% aturats. Del que es tracta és de millorar el compte de resultats de les grans empreses abaratint costos. Competim en costos en una cursa perduda d’inici.

Jo he vingut per recordar-nos el que ensenya la història, que tindrem el futur que ens mereixem, que ens guanyem en el treball, en la lluita del dia a dia. Estem en un procés imparable, però el rumb que prengui, la direcció que agafi, serà funció dels sectors socials que s’impliquin i l’encapçalin. Aquest és el repte.

Visca l'Onze de setembre!

Visca la Terra... I el dia 29, aturarem fins i tot els rellotges!

Del web de la I-CSC

10 raons per anar a la Vaga General el 29 de Setembre

Text de la Coordinadora Obrera Sindical.

1.- Per les persones aturades.

Als Països Catalans hi ha més de 1.400.000 aturats. Més del 36% no reben cap prestació. Més del 35% són de llarga durada. Més del 60% dels joves treballadors menors de 25 anys no té feina. El govern del PsoE, amb el suport del PP i CiU, ja avisen d’una “possible” retallada o reducció de la quantia de les prestacions. La Vaga General ha de servir per exigir la creació de llocs de treball estables i amb condicions dignes, i per la protecció real de les persones aturades, durant tot el temps en que no trobem feina.

2.- Contra la Banca i la resta de culpables de la crisi. Assenyalem als culpables de la crisi i a la colla de xoriços que se n'estan beneficiant…

Els bancs van rebre milers de milions d'euros dels fons públics, provocant el dèficit actual, i que PsoE, PP, CiU, CEOE, la UE i l'FMI han “solucionat” amb retalls de salaris i llocs de treball, congelant les pensions i fent-nos pagar més impostos. Fa uns anys els bancs i la gran patronal es van fer d'or amb l’especulació immobiliària, i ara es tornen a folrar "deixant" els diners públics que havien rebut de l'estat, a les mateixes institucions públiques, pujant els interessos que els cobren als mateixos estats que els han finançat. Amb la Vaga General hem de dir ben alt i clar que aquí no falten diners, sinó que sobren lladres (grans executius, diputats, assessors, alta burocràcia política i sindical, militars, casa reial, etc.)

3.- Contra la Reforma Laboral i les retallades salarials

Dels més de 1.400.000 aturats reals que hi ha al nostre país, prop del 60% han perdut la feina perquè no els van renovar els contractes temporals. La crisi a l’estat espanyol ha tingut un efecte fulminant sobre les xifres de l’atur perquè una gran part de la població té contractes temporals, que no costen res als patrons. Aquests contractes fem s’instauraren per “lluitar contra l’atur”. Després, com la temporalitat era molt alta, digueren que s’havia d’abaratir l’acomiadament per “crear” més contractes indefinits. Però la precarietat i l’acomiadament cada vegada més barat, no han reduït l’atur ni la temporalitat, no fan més que augmentar-les. Amb la Vaga General exigim posar fi a les agressions als drets laborals, exigim treball estable i digne.

4.- Per fer front a tot el que ens vindrà:

Els mercats financers i els seus dos principals servidors, el Fons Monetari Internacional i la UE segueixen exigint noves mesures d’ajustament, i tornen a demanar la jubilació als 67 anys. A més, la patronal ja ha aprofitat el tràmit parlamentari de la reforma laboral per endurir-la. I el PP, CiU i PsoE, que semblen no posar-se d’acord en res, han aprovat aquesta nova reforma laboral sense gaires problemes. Amb la Vaga General, i més, hem de generar la màxima pressió possible per tirar enrere la Reforma Laboral i les retallades de salaris i de drets.

5.- Per la justícia social, la dignitat, la solidaritat i la llibertat:

Les polítiques dels governs que patim no es decideixen pels resultats electorals. Els que realment governen no es presenten a les eleccions. Els mercats financers, la seua especulació i les obscures agències que valoren la solvència dels estats són les que imposen les polítiques que ens fan, amb el suport de les institucions europees. Els espanyolistes que no fan més que parlar de “la roja” o de la “bandera”, fan en realitat tot el que els manen l’Obama, Sarkozy, Merkel, etc. La Vaga General ha de servir per reivindicar la democràcia i la sobirania del nostre poble, i decidir unes polítiques a favor dels interessos de la majoria treballadora, no dels rics i els poderosos.

6.- Per començar a trencar les nostres cadenes.

Segons la major part dels mitjans de comunicació (propietat de bancs i grans multinacionals o de les institucions públiques al seu servei) ens presenten la crisi com si fos una “catàstrofe natural”, davant la qual diuen que tots hem de resignar-nos i apretar-nos el cinturó. Però totes les mesures que preses cauen sobre les espatlles de les persones treballadores, sense que els rics paguin res. La Vaga General els dirà ben clar que ja estem farts de les seves mentides i que exigim que els culpables comencin a pagar.

7.- Per avançar en la Unitat Obrera i Popular.

Les direccions dels sindicats “institucionals” i les seves burocràcies no han fet res més que portar endavant una dinàmica de “diàleg i pau social”, sense consultar en cap moment al conjunt dels i de les treballadores, afavorint la desmobilització, i per tant tots els atacs que estem patint. Així, no queda dubte que aquest model sindical de “pacte i negociació” està esgotat, i que hem d’avançar vers un model sindical d’alliberament, si volem fer recular tots aquests atacs. La Vaga General ha de significar el primer pas de l’escalada de mobilitzacions, organització i participació activa de totes les persones treballadores, sumant col·lectius de base, seccions sindicals, associacions culturals i de veïns, etc., per avançar en la construcció de la Unitat Popular, i poder aturar, totes i tots junts, els atacs del govern estatal i autonòmic

8.- Perquè tot el que està passant no s'arreglarà votant ni PP, ni PsoE, ni CiU, etc.

Els que ens governen no fan més que repetir-nos que l’única funció democràtica que tenim les persones treballadores és la de pagar els impostos (que els rics no paguen), votar cada 4 anys i si no ens agraden els resultats, canviar el nostre vot en les següents eleccions. Ara bé, entre Zapatero i Rajoy, Camps i Montilla, Millet, Fabra, Munar o Rita, no hi ha diferències ni en el model econòmic, ni en les mesures a aplicar, això sí, tots ben submisos als grans poders econòmics. Amb la Vaga General hem de recuperar la senda de la mobilització, i demostrar als poderosos que el Poble Treballador, unit i en moviment podem aconseguir recuperar tot el que ens han llevat.

9.- Per començar a mobilitzar-nos i augmentar el nivell de resposta i organització obrera i popular.

La Vaga General convocada per al 29 de Setembre és una oportunitat excel·lent per trencar amb la passivitat i la por, i aixecar un mur de solidaritat que colze a colze ens porte a fer recular tots els atacs dels governs i patronals contra els nostres drets laborals i pel futur de les nostres famílies.

10.-Per avançar i preparar la Vaga General a totes les nostres comarques, superant les fronteres dels estats espanyol i francès.

Cada vegada és més evident que l’estat espanyol està en fallida, i que les persones treballadores de la nostra terra no estem fent res més que pagar els plats trencats de la incompetència de l’espanyolisme més recalcitrant i de l’autonomisme. Amb la Vaga General hem de començar a estendre la resposta a totes les nostres comarques, i des del Vinalopó i fins al Rosselló, fer que la futura Vaga General a tota Europa siga Vaga General a tot el nostre país, avançant així en el camí del nostre alliberament complet, com a persones, com a classe oprimida i com a poble ocupat.

El 29 de Setembre totes i tots als carrers!! Vaga General!!


Coordinadora Obrera Sindical – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacional

info@sindicatcos.cat  / http://www.sindicatcos.cat/

Cap a l'estat flamenc, una visió a l'esquerra

Manifestació amb la participació del V-SB,
l'independentisme d'esquerres flamenc

El passat juny la formació democristiana Nova Aliança Flamenca (Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), independentista, va ser el partit més votat a Flandes (27,8%) i amb major nombre d'escons al Parlament federal de Bèlgica (27 de 150), rebentant el panorama polític. Passats més de 90 dies després de la jornada electoral els belgues encara no disposen d'un nou executiu federal. Com ja va passar en l'anterior legislatura les dificultats i diferències entre valons i flamencs per arribar a un pacte i conformar una majoria estable posen al descobert els punts febles del sistema belga. El socialista való Elio di Rupo, encarregat pel monarca Albert II per a formar un nou govern ha renunciat. Les propostes de convertir Bèlgica en una confederació de dos estats sobirans (Flandes i Valònia, deixem la qüestió de Brussel·les en la incògnita) cada cop són més sòlides i l'estat belga tal com el coneixem avui, pot tenir data de caducitat.

És parla molt de la força de l'independentisme flamenc, però en realitat la majoria de la classe política flamenca no és obertament independentista. La majoria de formacions parlamentàries (democristians del CD&V, liberals, Social-liberals, ecologistes, etc) demanen més poder a les comunitats i regions; en el millor dels casos aposten reformar Bèlgica com una mena de confederació -la proposta del dirigent del N-VA Bart De Wever, una mena de crida a la calma llençada la nit de la victòria electoral, anava en aquesta direcció. Els socialistes són els únics que es conformen en mantenir la federació actual, si bé també en reclamen més competències per a les regions. Tant sols el N-VA i els xenòfobs del Vlaams Belang es declaren obertament independentistes. Altra cosa es l'independentisme tàcit existent dins l'important i potent moviment cívic i cultural de Flandes en defensa de la seva identitat lingüística, del qual l'organisme de major pes és el Vlaamse Volksbeweging, Moviment Popular Flamenc. Per tant, hi ha un sentiment identitari molt estés, però políticament això no es tradueix directament amb una força oberta i declaradament independentista, si bé en els darrers anys ha augmentat el pes social de les tesis que aposten pel trencament de l'estat belga. Molts independentistes flamencs s'acontententarien amb la proposta pragmàtica de De Wever de convertir Bèlgica en una confederació.

Però existeixen altres formacions polítiques obertament independentistes, per bé que minoritàries, que val la pena de coneixèr-les, donat que trenquen la visió general que sovint se'ns presenta de l'independentisme flamenc com a únicament dretà o xenòfob.

El Moviment Socialista Flamenc, l'esquerra independentista

El Vlaams Socialistische Beweging (V-SB) o Moviment Socialista Flamenc, és una organització que nosaltres podríem enquadrar obertament dins l'espai de l'esquerra independentista.

El V-SB considera Bèlgica com una construcció que només està al servei del gran capital belga i mundial i que entorpeix l’autodeterminació i el desenvolupament dels pobles que es troben en el seu territori. El V-SB també opina que el pas cap a un model socialista no pot tenir lloc sense tenir en compte el context nacional. Per això, lluita cap a la direcció d’un nou estat socialista independent, que ocupi el territori de les actuals regions de Flandes i Brussel·les Capital.



Enganxina del V-SB. "Cap a un estat flamenc. Flandes des de l'edifici de l'esquerra"



Pel Moviment Socialista Flamenc els problemes i amenaces que menen de l'actual configuració capitalista de la nostra societat, només podran superar-se en una societat en la qual la solidaritat i el dret democràtic de decidir sobre la convivència i l’economia formin els principis bàsics i en la que la sobirania popular sigui recuperada i consolidada. Un estat al servei de les classes populars com a única solució. Una Flandes independent, lliure de totes les estructures supranacionals antidemocràtiques i capitalistes i que, en canvi, mantingui una relació de col·laboració i solidaritat amb els altres pobles i estats amants de la llibertat.

El V-SB considera flamenc tothom que visqui en el territori del futur estat flamenc, sense distinció de procedència, de sexe, de creença, de llengua materna, d’orientació sexual o d’altres criteris no pertinents. Dins de l’estat flamenc s’hauran de protegir els drets dels grups minoritaris. Això,però, no pot suposar cap motiu per a l’estimulació de la creació i la consolidació de societats paral·leles que puguin tenir una funció desintegradora en el teixit social.

Fet i fet el Vlaams-Socialistische Beweging és una organització molt jove. Fundada el 2007, s'inspira en canvi en l'organització homònima existent entre 1972 i principis dels 90. Encara que orgànicament no tinguin cap vinculació directe, és obvi que entre totes dues organitzacions mantenen un parentesc ideològic, situades clarament entre els sectors més a l' esquerra al si del moviment flamenc. El V-SB ha signat una declaració comuna amb el Rassemblement Populaire Wallon, el Reagrupament Popular Való (RPW), una altra organització de l'esquerra independentista valona, sota el títol "Bèlgica, obstacle per una col·laboració Flamenco-Valona" el que suposa la base d'un acord entre forces independentistes flamenques i valones per a liquidar l'estat belga.