 |
| Aran, país occità |
De Llibertat.cat / república personal
El Parlament de Catalunya va aprovar el 22 de setembre la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, que regula l’ús oficial de la llengua occitana a Catalunya i l’Aran. Això sí, amb el català i l'occità, i a més l'espanyol per imposició, Catalunya aparentment es converteix en l’únic país de la Unió Europea amb tres idiomes "oficials" en un mateix territori, l'únic de tot el món on l'occità serà llengua "oficial" tot i ser la llengua pròpia només de la Val d'Aran. Aquesta llei té per objectiu atorgar a l’occità protecció, un reconeixement "oficial" i un prestigi dels quals no havia gaudit mai. Però això és el que ens diuen des de la Generalitat. La realitat no és ben bé així.
La Llei de l’occità, segons el text de la normativa, ha de protegir els drets dels occitans a Catalunya, garantir els drets lingüístics dels aranesos i donar possibilitats de supervivència amb dignitat i amb futur a aquesta llengua. A priori es tracta d’una llei que reconeix el valor específic de l’aranès, dóna recursos de protecció a tothom que vulgui utilitzar l’occità a la Vall d’Aran i projecta que un procés de garanties sigui present en l’administració, l’educació, els mitjans de comunicació i les activitats culturals.
 |
| Vielha, capital aranesa |
A més, amb la nova llei l’aranès s'éstén per tota l’administració catalana, es promou la seva presència en àmbits tan diversos com la universitat, la formació d’adults, la cultural o l’onomàstica.
La llei regula l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran, en aquest cas com a llengua pròpia, en compliment del mandat de l’Estatut que en el seu article 6.5 estableix l’oficialitat de l’occità a Catalunya i a l’Aran i en el seu article 50 determina que els poders públics han de protegir el català i l’aranès en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement.
 |
| Ubicació d'Ara respecte els Països Catalans |
L’Estatut atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’aranès. La nova norma garanteix els drets lingüístics generals davant de totes les administracions al territori de l’Aran i de la Generalitat arreu de Catalunya. En l’àmbit institucional, estableix que les administracions i les institucions araneses han d’emprar de manera general l’aranès i que els serveis i els organisme que depenen de la Generalitat a l’Aran han d’utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d’informació a la ciutadania, sens perjudici del dret dels ciutadans a escollir una altra llengua oficial.
Les lleis del Parlament de Catalunya han de ser publicades també en aranès i aquesta versió tindrà caràcter oficial. Proclama també la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès. A la resta de Catalunya es reconeix el dret dels occitanoparlants a utilitzar-lo en les relacions escrites amb la Generalitat i a rebre atenció en aquesta llengua en les relacions orals.
 |
| Ubicació d'Aran respecte l'àmbit occità |
En l’ensenyament, es regula l’ús de l’aranès com a vehicle d’expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres de l’Aran. A Catalunya, s’inclouran en l’ensenyament no universitari continguts sobre la realitat lingüística de l’Aran i la seva relació amb la llengua i la cultura occitanes, mentre que el Govern fomentarà fomentarà també la incorporació d’estudis filològics de llengua occitana.
 |
| La bandera aranesa en una manifestació |
La futura legislació també regula l’ús de l’aranès en els mitjans de comunicació. Pel que fa a la protecció de l’aranès, la llei regula l’acció conjunta de la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran en l’àmbit de les seves respectives competències per a protegir la llengua en tots els àmbits i sectors i fomentar-ne l’ús social, la difusió i el coneixement. La Generalitat i el Conselh Generau podran subscriure convenis i acords amb l’Estat per garantir l’ús de l’aranès per part dels serveis estatals ubicats a l’Aran per tal de fer efectiu el dret d’opció lingüística de l’aranès.
Malgrat tot, no es com diuen
Ara bé, cal tenir ben present que el Parlament de Catalunya no té facultats per a declarar l'oficialitat d'una llengua en els termes que arreu s'entén que una llengua sigui oficial: la dels seus representants en organismes supraestatals (Unió Europea, Nacions Unides, etc.); la de tota l'Administració pública, incloent la policia i l'administració de Justícia; la dels usos cultes de la comunitat; la de la majoria de productes que s'hi comercialitzen incloent també els prospectes dels medicaments; etc. És evident que aquesta Llei no fa que tot això ho tingui l'aranès. De fet, com sabem, el nostre Parlament tampoc no ho pot fer per al català, respecte del qual -per cert- el Tribunal Constitucional espanyol ja es va encarregar amb eficàcia d'eliminar allò que amoïnava i havia quedat en el text de l'Estatut, com ara, el deure de conèixer el català correlatiu al de conèixer el castellà.
Dit d'una altra manera, que el Parlament de Catalunya declari oficial una llengua en el territori del Principat, en aquest cas l'occità-aranès, té un valor molt limitat, per més que s'atorgui a aquesta una territorialitat que s'estén a tot l'àmbit principatí. Que tot sigui dit, aquesta àmplia territorialitat resulta d'una lleugeresa fora de lloc que no fa més que amagar un paternalisme estèril. L'única oficialitat que compta és el fet de ser llengua oficial d'un Estat. I si no que s'ho preguntin als maltesos.
_svg.png)