PSAN: 29 de setembre, cap a la vaga general

Va ser la Coordinadora Obrera Sindical (COS) un dels primers sindicats que va defensar la necessitat de convocar una vaga general al nostre país. L'agudització de la crisi econòmica feia previsible que, a més de ser la classe treballadora qui patiria més les conseqüències d'atur, pobresa i fam, segons la lògica capitalista, aviat vindrien actuacions polítiques i econòmiques dels governs que serien desfavorables per als treballadors i favorables per als empresaris i els financers. En efecte, tot això ja ha començat a arribar i ja s'ha fet evident, una vegada més, de quin cantó governen els conservadors, els liberals i els socialdemòcrates: a favor sempre dels empresaris i els financers.

Tant la gestació i les causes de la crisi com les mesures posteriors han posat de manifest, de forma descarada, l'essència explotadora (de l'home per l'home) de la societat capitalista, amb tot el cinisme i tota la poca vergonya, sense moral i sense dissimulació. Fins a tal punt ha estat així, que els sindicats dòcils i dependents dels governs no han tingut altre remei que assumir la convocatòria de vaga general. A contracor, potser, i amb la recança de no ser prou seguits. Al capdavall, s'han dedicat durant tants anys a derrotar mentalment la classe obrera i a desmobilitzar-la que, en arribar al punt actual, ja no saben on pondre, és a dir, si continuar a l'ombra del govern que els paga o fer un gest de vaga d'acord amb les necessitats i els interessos dels treballadors. Sembla que, finalment, i amb retard, han optat per aquesta segona vinculació, per un dia (de vaga), si més no.

Nosaltres, independentistes i comunistes catalans, anirem a la vaga i volem que la vaga sigui un èxit i una expressió de mobilització i de força de la classe obrera. Que els capitalistes i els seus governs tinguin una mica de por i de respecte envers la classe hegemònica, que no encara dominant, del món actual. Que sàpiguen que no poden robar el fruit del treball de la majoria de la societat en benefici propi, impunement i sense límits. Que pensin que, algun dia, hauran de seure als bancs dels acusats de la història, i no de forma retòrica sinó per pagar en vida penes concretes de presó i confiscació dels béns adquirits en mal guany.

Partit Socialista d'Alliberament Nacional

Unitat nacional i independència. Més enllà de la retòrica

Barcelona/ L'acte central del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) (divendres dia 10, a l'Espai Vilaweb, Barcelona) en motiu de la Diada d'enguany, comptà amb la participació de Marc Sallas de la Candidatura d' Unitat Popular (CUP). L'acte fou presentat per Francesc Invernon, membre del PSAN, que resumí la situació actual. Una situació marcada per un any de creixents reivindicacions d’independència arreu de la nostra nació, sobretot de caire cívic -les Consultes sobre la Independència-, amb les que no pocs sectors pretenen fer un pas endavant aprofitant les properes eleccions autonòmiques al Principat. Fent èmfasi en aquest creixement del moviment per l'autodeterminació, Invernon el situà en un punt d'inflexió que des de l'esquerra independentista hem de saber-ho aprofitar i gosar plantejar i desplegar la nostra pròpia alternativa social i política. Per Marc Sallas, la clau del moment present és saber organitzar l'esquerra independentista i la unitat popular. És a partir d'aquesta organització i projecte estratègic que hom pot impulsar un moviment per la independència, de signe més inclusiu. Per a Sallas en aquests moments el moviment independentista ha d'adoptar una actitud de ruptura envers les institucions existents, contrastant aquest moviment per la independència als independentismes que prioritzen com a via preeminent una via de reforma institucional (llegiu Reagrupament, Solidaritat i, a la pràctica, la mateixa ERC).

Josep Guia, de la direcció del PSAN, va centrar la seva intervenció en la temàtica de la convocatòria de l'acte; això és: la territorialitat i l'exercici del dret a l'autodeterminació. Va esbossar els possibles escenaris en els quals pot tenir lloc una proclamació de la independència a curt o mitjà termini, que per a les forces sobiranistes emergents, immerses en una estratègia fonamentalment de reforma institucional i no pas de ruptura democràtica, ens portarien a una independència només d'una part del territori nacional, el Principat. Oblidant allò que ha estat una constant de l’independentisme català: la defensa de l’àmbit nacional complet “de Països Catalans”. Per l'esquerra independentista caldria treballar per una proclamació de la independència d'abast nacional, i mai hauriem de renunciar al marc territorial complet de la nació de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En conseqüència, qualsevol procés sobiranista hauria d'incorporar representants de tota la nació, independentment de les condicions objetives que ens aboca a ritmes dispars en els diversos territoris dels Països Catalans. Per Guia, seria un error restringir-se territorialment al Principat ja d'entrada.

El PSAN, segons Guia, pot entendre la no priorització de la reivindicació del socialisme en aquesta fase “transversal” de la lluita comuna per la independència, però sense renunciar a fer-ne una anàlisi marxista de les actituds i els posicionaments. Es des d' aquesta visió que la no reivindicació de la integritat territorial nacional catalana pels sectors independentistes que es reclamen “transversals”respon a uns condicionaments de classe dominant i és fruit de l’escorament dretanitzant de la lluita.

En aquest sentit, Guia va voler deixar ben clar que el Principat, quan va sol, sempre perd. O, per dir-ho d'una altra manera, que les propostes nacionals que tenen com a marc territorial exclusiu el Principat acaben absorbides per Espanya. I això l'esquerra independentista ha de tenir-ho ben present en la seva acció política.

Durant l'acte, també es va remarcar la necessitat de trobar entre les organitzacions que se'n reclamen de l'esquerra independentista espais per a l'avenç en la construcció de referents polítics nacionals i definir un full de ruta i estratègia comunes.

Foto: PSAN