La lliçó d'Arenys

Aquest mes ha vist la llum una nova capçalera editorial. Parlo del llibre "D'Arenys de Munt al cel. L'inici de les consultes independentistes" (CIM edicions, col·lecció Arguments, 8), de Josep Manel Ximenis un dels seus principals impulsors i organitzadors. El volum és una crònica narrada en primera persona de la gènesi del moviment de Consultes sobre la Independència de Catalunya que porten un any sacsejant la politica catalana amb més de mig milió de votants i poc més de 500 municipis que les han celebrades en diverses fornades. El regidor de la CUP ens narra com se succeïren els fets que desembocaren en la organització del referèndum popular a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009, com es va cuinar i quins obstacles hagueren de superar. Ens parla de somnis, desitjos, esforç, il·lusions, compromisos, lluites...

Molts dels qui en un nivell o altre també varem ser copartíceps d'aquells moments sentim el llibre ben proper. Sobretot, perquè està escrit amb el cor. Doll de sinceritat i transparència. Defuig  tot discurs èpic, malgrat que Arenys de Munt resti com una epopeia per sempre més, dignament immortalitzada amb el Monument per la Independència de l'escultor Jaume Rodri, inaugurat el passat 12 de setembre en celebrar-se el primer aniversari d'aquest acte tant profundament democràtic com transgressor i alliberador d'apriorismes i prejudicis colonials com és decidir en un acte de llibertat i amb el vot la nostra autodeterminació. I amb tots en contra, com fou l'ambient hostil que es va viure la seva preparació. Uns en contra per "collons" com els fatxendes ridículs de la Falange; uns altres per convicció i "obligació" constitucional com  feren el fiscal de l'estat i magistrats o la mateixa vicepresidenta del Govern espanyol De la Vega recordant la "il·legalitat" i "inconstitucionalitat" de dur endavant l'atrevida gosadia de preguntar als 8.000 veïns d'Arenys. Altres per covardia com el conseller d'Interior Saura. I encara alguns per..."tacticisme"? Les cúpules d'ERC, CiU,...que bo es recordar -malgrat dolgui a més d'un- inicialment s'hi oposaven, quan no se'n fotien. Com fos, allò és pretèrit, queda lluny. Només ha passat un any...però déu n'hi do quin any! El creixement de l'independentisme entre la nostra societat ha estat exponencial. S'ha forjat una certa consciència política independentista en no pocs àmbits socials i sectors del nostre poble. La manifestació del 10 de juliol en resposta a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol n'és una mostra tangible de que la truita s'està tombant favorablement a les tesis independentistes.

 I bé, com deia aquell quan s'apropi el moment sortiran independentistes de sota les pedres. Ben normal, res que ja no estigui escrit. I tornant al llibre del regidor de la CUP i destacat membre de la Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència; de les seves paraules se'n desprèn un alé d'esperança de tot aquest torrent de consultes. Parafrasejant al seu bon amic, historiador, membre com ell de la CUP i del MAPA*, Jordi Bilbeny, autor del pròleg del llibre,"Només l'acció canvia la realitat. No són els somnis, ni els anhels, ni les paraules, ni els discursos, ni les voluntats. Només l'acció canvia la realitat". [  ] "Nosaltres a Arenys -afegeix Ximenis- vàrem començar a fer acció. Una acció que va començar a canviar la nostra realitat i la de tot un col·lectiu, independentista, que ara creu "que tot és possible".

* Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació

Foto 1: J.M. Ximenis signant el seu llibre a Arenys de Munt

Foto 2: Arenyencs exercint el seu dret a vot el 13-S de 2009

Foto 3: Una infant enmig d'un ambient festiu celebrant l'èxit de la jornada del 13-S de 2009 a Arenys de Munt