Cap a l'estat flamenc, una visió a l'esquerra

Manifestació amb la participació del V-SB,
l'independentisme d'esquerres flamenc

El passat juny la formació democristiana Nova Aliança Flamenca (Nieuw-Vlaamse Alliantie, N-VA), independentista, va ser el partit més votat a Flandes (27,8%) i amb major nombre d'escons al Parlament federal de Bèlgica (27 de 150), rebentant el panorama polític. Passats més de 90 dies després de la jornada electoral els belgues encara no disposen d'un nou executiu federal. Com ja va passar en l'anterior legislatura les dificultats i diferències entre valons i flamencs per arribar a un pacte i conformar una majoria estable posen al descobert els punts febles del sistema belga. El socialista való Elio di Rupo, encarregat pel monarca Albert II per a formar un nou govern ha renunciat. Les propostes de convertir Bèlgica en una confederació de dos estats sobirans (Flandes i Valònia, deixem la qüestió de Brussel·les en la incògnita) cada cop són més sòlides i l'estat belga tal com el coneixem avui, pot tenir data de caducitat.

És parla molt de la força de l'independentisme flamenc, però en realitat la majoria de la classe política flamenca no és obertament independentista. La majoria de formacions parlamentàries (democristians del CD&V, liberals, Social-liberals, ecologistes, etc) demanen més poder a les comunitats i regions; en el millor dels casos aposten reformar Bèlgica com una mena de confederació -la proposta del dirigent del N-VA Bart De Wever, una mena de crida a la calma llençada la nit de la victòria electoral, anava en aquesta direcció. Els socialistes són els únics que es conformen en mantenir la federació actual, si bé també en reclamen més competències per a les regions. Tant sols el N-VA i els xenòfobs del Vlaams Belang es declaren obertament independentistes. Altra cosa es l'independentisme tàcit existent dins l'important i potent moviment cívic i cultural de Flandes en defensa de la seva identitat lingüística, del qual l'organisme de major pes és el Vlaamse Volksbeweging, Moviment Popular Flamenc. Per tant, hi ha un sentiment identitari molt estés, però políticament això no es tradueix directament amb una força oberta i declaradament independentista, si bé en els darrers anys ha augmentat el pes social de les tesis que aposten pel trencament de l'estat belga. Molts independentistes flamencs s'acontententarien amb la proposta pragmàtica de De Wever de convertir Bèlgica en una confederació.

Però existeixen altres formacions polítiques obertament independentistes, per bé que minoritàries, que val la pena de coneixèr-les, donat que trenquen la visió general que sovint se'ns presenta de l'independentisme flamenc com a únicament dretà o xenòfob.

El Moviment Socialista Flamenc, l'esquerra independentista

El Vlaams Socialistische Beweging (V-SB) o Moviment Socialista Flamenc, és una organització que nosaltres podríem enquadrar obertament dins l'espai de l'esquerra independentista.

El V-SB considera Bèlgica com una construcció que només està al servei del gran capital belga i mundial i que entorpeix l’autodeterminació i el desenvolupament dels pobles que es troben en el seu territori. El V-SB també opina que el pas cap a un model socialista no pot tenir lloc sense tenir en compte el context nacional. Per això, lluita cap a la direcció d’un nou estat socialista independent, que ocupi el territori de les actuals regions de Flandes i Brussel·les Capital.



Enganxina del V-SB. "Cap a un estat flamenc. Flandes des de l'edifici de l'esquerra"



Pel Moviment Socialista Flamenc els problemes i amenaces que menen de l'actual configuració capitalista de la nostra societat, només podran superar-se en una societat en la qual la solidaritat i el dret democràtic de decidir sobre la convivència i l’economia formin els principis bàsics i en la que la sobirania popular sigui recuperada i consolidada. Un estat al servei de les classes populars com a única solució. Una Flandes independent, lliure de totes les estructures supranacionals antidemocràtiques i capitalistes i que, en canvi, mantingui una relació de col·laboració i solidaritat amb els altres pobles i estats amants de la llibertat.

El V-SB considera flamenc tothom que visqui en el territori del futur estat flamenc, sense distinció de procedència, de sexe, de creença, de llengua materna, d’orientació sexual o d’altres criteris no pertinents. Dins de l’estat flamenc s’hauran de protegir els drets dels grups minoritaris. Això,però, no pot suposar cap motiu per a l’estimulació de la creació i la consolidació de societats paral·leles que puguin tenir una funció desintegradora en el teixit social.

Fet i fet el Vlaams-Socialistische Beweging és una organització molt jove. Fundada el 2007, s'inspira en canvi en l'organització homònima existent entre 1972 i principis dels 90. Encara que orgànicament no tinguin cap vinculació directe, és obvi que entre totes dues organitzacions mantenen un parentesc ideològic, situades clarament entre els sectors més a l' esquerra al si del moviment flamenc. El V-SB ha signat una declaració comuna amb el Rassemblement Populaire Wallon, el Reagrupament Popular Való (RPW), una altra organització de l'esquerra independentista valona, sota el títol "Bèlgica, obstacle per una col·laboració Flamenco-Valona" el que suposa la base d'un acord entre forces independentistes flamenques i valones per a liquidar l'estat belga.