Solidaritat catalano-gal·lesa: Pont Cymru-Catalunya

Durant la passada Diada de l'11 de setembre, tot fent un volt pel passeig Lluïs  Companys, a l'altura de l'Arc de Triomf,  m'endinso en  la IX Mostra d'Entitats dels Països Catalans, fins ensopegar amb una paradeta d'una associació del tot desconeguda per  mi:  PONT Cymru i Catalunya. Una entitat la finalitat de la qual és l'agermanament catalano-gal·lès. Unes irressistibles ganes de voler saber sobre l'esmentada associació van apropiar-se de mi, alhora que una sensació de vergonya m'envaïa, donat que pràcticament no en sé res d'aquest país cèltic. Un poble i una cultura desconegudes per mi i m'imagino que per molts compatriotes, que contrasta amb l'interès que durant anys he seguit les notícies i moviments provinents de les veïnes Irlanda i Escòcia. Mentre, els membres d'aquesta entitat, gal·lesos residents al nostre país, no tant sols mostraven que estaven ben arrelats a Catalunya (ben al corrent de la nostra situació política) sinó que tothora emplearen  un exquisit català en la nostra conversa, que ja voldríen molts mesetaris saber una desena part de la llengua d'Àusias March que usaven aquests independentistes gal·lesos.

 PONT Cymru i Catalunya a part d'estendre el coneixement de la realitat nacional catalana entre els seus, pretenen donar a conèixer la realitat de la llengua i cultures gal·leses entre nosaltres. Un intercanvi que ja ha donat els seus fruits. Tenen un web  on podem gaudir d'un diccionari online gal·lès-català i disposen d'un bloc recent, La llengua del drac on anar teixint els contactes. També trobem notícies seves a aquest web.

El gal·lès és una llengua celta del grup britó de l'illa de la Gran Bretanya (juntament amb el conruallès i el bretó). Per tant, és molt diferent de l'anglès que és una llengua germànica. Tampoc hem de confondre-la amb el gaèlic, la llengua d'Escòcia -del grup hibèrnic de l'illa d'Irlanda- dut a la Gran Bretanya per nordirlandesos a partir del segle cinquè.

 Fa dos-cents anys el gal·lès encara era parlat pel 90% de la població del País de Gal·les i molts eren monolingües. Avui només el parla el 20%, tots bilingües en anglès.

 No és fins fa uns 40 anys que s'inicià una intensa lluita en defensa de la llengua nacional davant el govern i les administracions britàniques, que s'ha produit un bri d'esperança pel futur de la llengua. La davallada sembla aturar-se, malgrat que la situació es ben greu.
 La defensa de la  cultura gal·lesa no es limita a qüestions lingüistiques. Existeix una estreta vinculació de les polítiques i demandes socials amb la lluita per la normalització del gal·lès.  L'associació Cymdeithas yr Iaith Gymraeg, la principal plataforma de defensa de la cultura gal·lesa, promou campanyes per habitatges a preus accessibles donat que la majoria del jovent de les comarques rurals estan obligats a emigrar a les ciutats angleses pel preu de la vivenda. Sense els joves gal·lesoparlants no hi podrà haver societat gal·lesa. Alhora, també hi ha una forta lluita contra els consells comarcals la política dels quals  és tancar les escoles rurals per a concentrar l'ensenyament en grans pobles d'una zona per raons de pressupost més que no pas per la qualitat de l'ensenyament. I sense escola, els pobles queden descohesionats socialment. A més, les grans escoles deslligades de les comunitats de l'entorn són sempre agents de l'anglesització.

Avui dia només hi ha dues comarques on dos de cada tres habitants són gal·lesoparlants: Ynys Môn i Gwynedd. La qüestió és que l'oest de Gal·les ha esdevingut una zona molt atractiva pels anglesos benestants per poder viure al camp, fenòmen que distorsiona els preus de les cases i terrenys en llocs econòmicament molt deprimits. Les administracions no poden o no volen actuar per tal d'evitar la hemorràgia constant dels joves que emigren dels seus llocs d'orígen. Mentre , l'assimilació dels nouvinguts és més aviat escassa, quan no nul·la. No obstant, en les zones on sí hi ha hagut una potent política lingüistica s'ha fomentat la motivació perquè una part dels nouvinguts aprengui la llengua.

L'associació Pont Cymru i Catalunya a la Diada recollia  contactes  per tal de fer crèixer  les relacions i suports. Jo hi vaig donar-los els meus. Aprendre de la realitat d'un altre poble en lluita per la seva supervivència i trobar ponts de col·laboració -i més entre independentistes- es quelcom molt saludable i útil. I com diu una dita gal·lesa: Cenedl heb iaith cenedl heb galon (Una nació sense llengua és una nació sense cor).

Video de la parada gal·lesa a la Mostra d'Entitats
PAÍS DE GAL·LES - PAÏSOS CATALANS  /  CYMRU - GWLEDYDD CATALANEG