12 de set. 2010

Unitat nacional i independència. Més enllà de la retòrica

Barcelona/ L'acte central del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) (divendres dia 10, a l'Espai Vilaweb, Barcelona) en motiu de la Diada d'enguany, comptà amb la participació de Marc Sallas de la Candidatura d' Unitat Popular (CUP). L'acte fou presentat per Francesc Invernon, membre del PSAN, que resumí la situació actual. Una situació marcada per un any de creixents reivindicacions d’independència arreu de la nostra nació, sobretot de caire cívic -les Consultes sobre la Independència-, amb les que no pocs sectors pretenen fer un pas endavant aprofitant les properes eleccions autonòmiques al Principat. Fent èmfasi en aquest creixement del moviment per l'autodeterminació, Invernon el situà en un punt d'inflexió que des de l'esquerra independentista hem de saber-ho aprofitar i gosar plantejar i desplegar la nostra pròpia alternativa social i política. Per Marc Sallas, la clau del moment present és saber organitzar l'esquerra independentista i la unitat popular. És a partir d'aquesta organització i projecte estratègic que hom pot impulsar un moviment per la independència, de signe més inclusiu. Per a Sallas en aquests moments el moviment independentista ha d'adoptar una actitud de ruptura envers les institucions existents, contrastant aquest moviment per la independència als independentismes que prioritzen com a via preeminent una via de reforma institucional (llegiu Reagrupament, Solidaritat i, a la pràctica, la mateixa ERC).

Josep Guia, de la direcció del PSAN, va centrar la seva intervenció en la temàtica de la convocatòria de l'acte; això és: la territorialitat i l'exercici del dret a l'autodeterminació. Va esbossar els possibles escenaris en els quals pot tenir lloc una proclamació de la independència a curt o mitjà termini, que per a les forces sobiranistes emergents, immerses en una estratègia fonamentalment de reforma institucional i no pas de ruptura democràtica, ens portarien a una independència només d'una part del territori nacional, el Principat. Oblidant allò que ha estat una constant de l’independentisme català: la defensa de l’àmbit nacional complet “de Països Catalans”. Per l'esquerra independentista caldria treballar per una proclamació de la independència d'abast nacional, i mai hauriem de renunciar al marc territorial complet de la nació de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En conseqüència, qualsevol procés sobiranista hauria d'incorporar representants de tota la nació, independentment de les condicions objetives que ens aboca a ritmes dispars en els diversos territoris dels Països Catalans. Per Guia, seria un error restringir-se territorialment al Principat ja d'entrada.

El PSAN, segons Guia, pot entendre la no priorització de la reivindicació del socialisme en aquesta fase “transversal” de la lluita comuna per la independència, però sense renunciar a fer-ne una anàlisi marxista de les actituds i els posicionaments. Es des d' aquesta visió que la no reivindicació de la integritat territorial nacional catalana pels sectors independentistes que es reclamen “transversals”respon a uns condicionaments de classe dominant i és fruit de l’escorament dretanitzant de la lluita.
En aquest sentit, Guia va voler deixar ben clar que el Principat, quan va sol, sempre perd. O, per dir-ho d'una altra manera, que les propostes nacionals que tenen com a marc territorial exclusiu el Principat acaben absorbides per Espanya. I això l'esquerra independentista ha de tenir-ho ben present en la seva acció política.

Durant l'acte, també es va remarcar la necessitat de trobar entre les organitzacions que se'n reclamen de l'esquerra independentista espais per a l'avenç en la construcció de referents polítics nacionals i definir un full de ruta i estratègia comunes.

Foto: PSAN