Les mesures dels governs estatals i autonòmics que retallen la despesa social, abarateixen els salaris i precaritzen el mercat laboral suposen una agressió a les condicions de vida de la classe treballadora.
Contràriament al que es proclama, aquestes preteses mesures contra la crisi econòmica no són sinó un nou xec en blanc al capital financer per tal de garantir-ne els guanys a curt termini del capital financer a costa de sacrificar salaris i serveis socials.
Cal recordar i insistir que l’actual crisi econòmica ha estat provocada per un sistema d’explotació (el capitalisme) que tendeix a concentrar la riquesa i estendre la precarietat. El capitalisme només ha pogut mantenir-se en les darreres dècades mitjançant la combinació d’una voràgine consumista amb la retallada continuada del salari mitjà, cosa que ha condemnat bona part de la classe treballadora a viure del crèdit.
No ens hem de deixar entabanar per les falses promeses: no hi ha possibilitat de reformar el capitalisme, que només pot subsistir retallant els nostres drets socials, és a dir, augmentant l’explotació.
Així doncs, una sortida perdurable a la crisi passa necessàriament per la transformació del sistema econòmic, i, en una primera fase:
• Per posar l’economia al servei de les necessitats de la majoria (la classe treballadora) i no pas al servei dels beneficis d’una minoria.
• Per mesures adreçades a recuperar el control democràtic de l’economia, com ara la nacionalització de la banca i dels sectors estratègics (energia, aigua, telecomunicacions).
• Per la reducció de la jornada laboral.
• Per un sistema fiscal realment redistributiu i progressiu que penalitzi l’especulació financera i l’acumulació patrimonial i afavoreixi les rendes del treball.
• Per la reinversió de les plusvàlues en la millora tant de les condicions de vida dels treballadors (sanitat, educació, habitatge, cura de les persones, renda bàsica, etc.) com de l’eficiència del territori.
• I en el cas del poble català, per la fi de l’espoli fiscal i per la capacitat de decidir sobre els aspectes estratègics del nostre territori, una capacitat que només la independència pot garantir.
Davant les contínues agressions contra els nostres drets socials, mfem una crida al poble català i, especialment a la classe treballadora, perquè el proper 29 de setembre respongui activament a la convocatòria de vaga general feta pels sindicats nacionals i de classe. Estan en joc els nostres drets, però també el nostre futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada